lunes, 16 de junio de 2014

PADRE MANUEL CAZADOR


Padre Manuel Cazador i López
(Torrente de Cinca 1874-Sant Julià de Vilatorta 1956)


        El Padre Manuel Cazador i López va néixer a Torrente de Cinca, província d’Osca, el 29 de gener de 1874. Amb una forta vocació religiosa, als 14 anys va ingressar a la Congregación de Hijos de la Sagrada Família, ordre a la que va pertànyer fins a la seva mort.

De jove va estudiar agronomia a la Granja Experimental de Barcelona, sota la direcció de l’insigne professor D. Hermenegildo Gorria, experimentat enginyer especialista en obres hidràuliques, preses i ferrocarrils, entre moltes altres especialitats, i que en el congrés científic de París de l’any 1900 va demostrar ser un dels primers experts en hidrologia del món. Posteriorment va estudiar ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on va adquirir una solida formació en diversos camps de la ciència. Finalment va estudiar astronomia a l’Escola Nàutica, sota la direcció del professor Ricardo Giralt.

El 10 de juny del 1897 el Padre Cazador va ser destinat al Colegio Granja de hijos huérfanos de Sant Julià de Vilatorta. Amb només 23 anys però amb uns grans coneixements i una gran capacitat pedagògica va començar a exercir de professor. Les seves especialitats eren les ciències físiques i les naturals, així com els idiomes, especialment el francès i l’alemany, llengües que dominava a la perfecció.

Després de passar mitja vida a Sant Julià de Vilatorta dedicada a la religió i a la ciència, l’any 1949 va rebre un merescut homenatge amb motiu de les seves noces d’or sacerdotals, coincidint amb els 50 anys de la seva ordenació com a sacerdot. A l’homenatge hi van assistir moltes personalitats com el Bisbe de Vic, el general d’enginyers de 4ª Regió Militar, el comandant en cap del Servei Meteorològic de la 4ª regió i altres personatges rellevants del món de la ciència i de la política. L’homenatge i la presència d’aquestes personalitats dóna una idea de la importància i rellevància del Padre Cazador, com es pot observar a la invitació de l’acte.
EL SEU ENTORN












El Colegio Granja de Huérfanos pobres de Sant Julià de Vilatorta va ser construït l’any 1897 gràcies a la iniciativa de D. Josep Puig i Cunyer. La institució, d’estil modernista, va ser concebut com un centre dedicat a la formació i educació de nens orfes i sense recursos econòmics. Amb aquest objectiu es va encarregar la direcció de l’escola a la Congregación de Hijos de la Sagrada Família, que se’n va fer càrrec abnegadament fins a principis dels anys 90. El col•legi va viure anys de penúries i de gran dificultat i només el treball personal dels seus membresel va fer tirar endavant perquè la institució pogués complir l’objectiu de donar formació i educació a nens, que sense aquesta obra social no haurien tingut cap possibilitat de rebre-la.
El fet de disposar de les seves pròpies collites i camps de conreu va permetre al Padre Cazador poder experimentar amb noves varietats de cereals i plantes que, un cop introduïdes en els conreus de la comarca, van demostrar una millor adaptació al clima propi de la zona que no pas les varietats que
 s’utilitzaven fins llavors
.












Un exemple és la famosa patata de Burgos que avui encara es consumeix. També va desenvolupar diversos tipus de fertilitzants que van contribuir molt a l’economia rural de la zona amb els camps molt empobrits per l’ús exhaustiu al que eren sotmesos.
També va col•laborar a introduir la gallina d’El Prat a la comarca, millorant les incubadores, reduint costos i augmentant la productivitat. Les seves aportacions a l’agricultura i a altres aspectes de la vida rural, fruit dels seus estudis i investigacions, van ser fonamentals pel posterior desenvolupament del col•legi, de la comarca d’Osona en general i de Sant Julià de Vilatorta en particular, com una zona de gran riquesa agrícola i ramadera que avui encara perdura.
L’OBSERVATORI













El Padre Manuel Cazador va fundar l’observatori meteorològic poc desprès de la seva arribada al col•legi l’any 1897. Al principi era un observatori humil, amb mes vocació que mitjans, però a partir de l’any 1901 va comptar amb la inestimable ajuda del germà Bernat Maria Serra, primer com a alumne i desprès com a religiós i professor, que el va ajudar en la seva tasca científica i que va ser una peça fonamental en el dia a dia de l’observatori.

Amb el pas dels anys, i amb la ajuda de col•laboradors i amics, l’observatori va anar aconseguint un equipament de gran qualitat i precisió. En aquells temps aquests instruments només es produïen a França, concretament a París, o a Alemanya, fet que feia especialment complicat i cares les gestions per aconseguir tot aquest instrumental. L’equipament era comparable en qualitat i quantitat al que utilitzaven els grans observatoris de l’època i fins i tot hi havia aparells molt excepcionals. Per exemple, l’observatori de Sant Julià comptava amb uns receptors de ràdio, en gran part construïts per ell i que alimentava amb bateries de construcció casolanes, que servien per rebre els senyals horaris que es radiaven des de la torre Eiffel de París.














El valor del treball i la importància de l’observatori de Sant Julià de Vilatorta eren de molta rellevància. Prova d’això és que durant la Guerra Civil espanyola, tot el material va quedar requisat per l’exèrcit tal com es reflecteix en aquest document per satisfer “les necessitats informatives” del Servicio Meteorológico Central annex a l’Agrupación de Ejercitos de la Zona Oriental així com de la Escuela de Meteorologia. Finalment, tot el material es va quedar a l’observatori fins a dia d’avui.

Les observacions meteorològiques es feien dins d’una àrea de terreny tancat al costat est del col•legi. Un cop recollides les dades es portaven al despatx situat a la torre del col•legi, on es processaven i es feien els corresponents càlculs i resums que se’n derivaven. A la fotografia (datada l’any 1915), es pot veure la gàbia meteorològica i alguns dels instruments utilitzats pel Padre Cazador, fins i tot un nefoscopi de Besson, aparell que servia per conèixer la direcció dels núvols. Aquest instrument era un pal molt alt amb forma de rasclet a la part superior que ajudava a orientar-se envers els núvols i que també servia per seguir la seva direcció.

En les observacions l’ajudaven sobretot el
germà Bernat Maria Serra així com també un extens torn rotatiu d’alumnes que l’ajudaven en les tasques fora del seu horari escolar. Alguns d’aquests antics alumnes encara recorden el seu pas per l’observatori meteorològic i en la seva gran majoria formen part de l’Agrupació d’Antics Alumnes que a dia d’avui encara visiten cada any l’escola i col•laboren en nombroses activitats.
El Padre Cazador va col•laborar en importants treballs d’estudi meteorològic amb reconeguts científics de l’època, com el Dr. Eduard Fontserè de l’observatori Fabra o l’astrònom vigatà D. Josep Pratdesaba i Portabella, contribuint, per exemple, al descobriment del fenomen de la inversió tèrmica. La base d’aquest descobriment va ser, com sempre va reconèixer el propi doctor Fontseré, el meticulós treball d’observació dut a terme pel Sr. Pratdesaba i pel Padre Cazador, que per a la ocasió va instal•lar diferents punts d’observació situats a diverses altituds de la comarca i que va recórrer a diari durant tres anys per poder fer les mesures corresponents.
HORARI DEL PADRE CAZADOR
-04:30 a 06:00Llevar-se i meditar.
-06:00-a 07:00Prec del Breviari i Santa Missa.
-07:00 a 07:30Acaba el prec i preparació de les bateries per a la recepció dels Meteos.
-07:30 a 07:45Esmorzar.
-07:45 a 09:00Observació general. Treballs d’oficina de l’Observatori que comprenen càlculs, reduccions i preparació dels informes per a Madrid, Barcelona, etc.
-09:00 a 09:30Recepció del radiograma meteorològic espanyol i els senyals horaris de París.
-09:30 a 10:00Minuts de descans.
-10:00 a 12:00Treballs de laboratori i de tot el que es presenta sense hora fixa.
-12:00 a 14:30Lletanies, dinar, observació de les 13 hores i descans.
-14:30 a 15:00Neteja personal i prec de visperes.
-15:00 a 16:30Classe que avarca a tots els alumnes de la secció superior i comprèn dos cursos de francès i un o dos de ciències físiques i naturals.
-16:30 a 18:30Observacions del Puigsech que serveix també de passeig i lectura del diari.
-18:30 a 20:00Actiu.
-20:00 a 22:00Rosari, lectura, sopar, repòs, etc.
Ocupacions sense hora fixa:
Càrrega i descàrrega del gasòmetre.
Preparació de cartolines per a l’heliògraf i l’anemògraf.
Reparació, conservació i vigilància dels enregistradors de l’observatori, etc.
Especials:
Sessió de ràdio.
Concert i passis de vistes fixes els dissabtes.
Sessions extraordinàries a les festes principals.
Preparació, il·luminació i muntatge dels centenars de vistes que formen l’ampli estoc de vistes fixes.
Amb motiu de l’eclipsi total de sol del 30 d’agost del 1905, el pare jesuïta Ricard Cirera, fundador i primer director de l’Observatori de l’Ebre de Tortosa, va dir d’ell: “Entre les observacions rebudes del lloc on l’eclipsi de sol no fou total, cal destacar les del padre Cazador O.S.F. del Col•legi de Sant Julià de Vilatorta (longitud est de Greenwich, 0 hores 9 minuts, 16,2 segons; latitud nord 41º 55’ 41” 5. Altura sobre el nivell del mar 598 metres). L’esmentat pare posseeix al col•legi un important observatori meteorològic permanent que varem tenir el gust de visitar fa alguns anys i poguérem apreciar la cura i dedicació amb que el pare Cazador verifica les seves observacions astronòmiques. La corba feta amb dades actinomètriques que tenim a la vista s’assembla molt a l’obtinguda al nostre observatori de l’Ebre. El termòmetre baixà a l’ombra uns 4º, una mica més que a Tortosa, potser per estar situat en un punt elevat. Les observacions estan molt ben presentades i ens permet estudiar-les i comparar-les amb les nostres. És per això que estem agraïts d’una manera especial al pare Cazador”
       
El padre Manuel Cazador va morir el 17 de febrer del 1956 al mateix col•legi del Roser, indret on va passar gairebé tota la seva vida. Les seves restes mortals descansen al cementiri de Sant Julià de Vilatorta, juntament amb la d’altres religiosos de la Congregació. Al any 1994,  el poble de Sant Julià l’hi va dedicar el nom d’un carrer així com un monument que reprodueix el rellotge de sol esfèric que ell mateix va dissenyar. El rellotge original encara es conserva als jardins del col•legi del Roser.

No hay comentarios:

Publicar un comentario