Sant Gregori.
Història de l'església. L'any 882 al
municipi de Sant Gregori ja s’esmenta l’existència d’una església parroquial a
l’actual veïnat de l’Església, donada pel bisbe Teotari a la Seu de Santa Maria de
Girona , i dedicada a Sant Gregori el Magne, papa de Roma entre els
anys 590 i 604.
Situada a 1 km a l'oest del poble modern de Sant Gregori, aquest temple inicial hauria estat una petita construcció preromànica de la qual no se'n conserven restes. Al segle X o XI s'hauria ampliat, segons es pot veure en el pergamí de consagració realitzada pel bisbe Odó entre els anys 995-1010 .
Aquesta església inicial devia tenir planta de
creu llatina, una nau i capçal amb tres absis, cimbori i creuer. La nau devia
tenir la llargada de l'actual i la portada era la mateixa. Es conserven dos
dels tres absis primitius. Després de la primera consagració del bisbe Odó
sembla que va ser consagrada per segon cop el 1038.
En el segles XIII i XIV s'hi varen dur a terme
importants reformes; obertura dels murs laterals de la nau i construcció de les
capelles, donant com a resultat un temple de tres naus com és l'actual. El 1588
es construí la pica baptismal, de la mateixa època és la capella del Roser,
acabada abans de 1606, i la del Sant Crist. De principis del segle XVII seria
també l'actual campanar.
A la primera meitat del segle XVIII es dueren
a terme noves reformes: s'allargaren les naus del creuer amb les dues capelles
fondes. Primer fou la del costat de l'evangeli, al 1727. La que es troba al
costat de l'epístola és de 1730. Es construí la sagristia nova, destruint
l'absidiola lateral romànica que falta. L'any 1851 s'hauria acabat el remat
abarrocat que configura l'actual façana principal. Finalment el 1984 s'hi
realitzaren obres de restauració.
L'actual configuració de l'església respon a
una estructura de planta de creu llatina, actualment amb tres naus, capelles
laterals, cimbori i dues ales que parteixen del creuer a cada banda. L'absis
central és semicircular, amb volta de mig punt rebaixada i tres finestres de
tipus romànic de doble esqueixada. Hi ha una absidiola al seu costat amb una
finestra.
A l'altra banda hi ha la sagristia en el lloc
on anteriorment hi havia l'absidiola que falta. El cimbori amb quatre petxines
ve suportat sobre quatre arcs sostinguts sobre amples pilastres. A la part
superior hi ha una lluerna.
Al segle XVIII es construí la sagristia i
s'allargà l'edifici per ponent, amb la construcció de les noves capelles del
Sagrat Cor i de Sant Andreu, i la façana abarrocada actual.
El Comunidor (3), del
segle XVIII, està situat a la planta superior en una torre, alta, amb quatre
finestres d'arc de mig punt, obertes als quatre vents i coberta piramidal. En
ella es conserva la part superior d'una escala de cargol de pedra que hi
accedia.
Durant les restauracions interiors de l'any 1984 s'hi van trobar tres
lipsanoteques de fusta amb relíquies i documents dels segles XI a XIV, entre
els quals les actes de consagració de l'església.
Darrera els absis de l'església hi ha una creu de terme gòtica , del segle
XV, destruïda l'any 1936 i reconstruïda posteriorment. L’any 1998 es va
restaurar l’exterior de l’església. Des de l'any 1971 fa gairebé totes les
funcions parroquials una església de nova construcció l'any 1969, ubicada al
nucli urbà de Sant Gregori.
(3) Els comunidors són construccions de pedra, obertes als quatre vents, situades al costat de l'església, que servien per conjurar els mals que amenaçaven els pobles, generalment tempestes. Aquestes construccions són generalment quadrades, amb una creu al sostre, tot i que a vegades són de planta circular. Els capellans recotaven pregàries i conjurs contra les tempestes per allunyar-les dels camps del poble. Aquestes cerimònies també es feien des dels porxos de les esglésies o des de les cambres situades dalt dels campanars.
@Fotografia: Lluís Solanas
http://www.pedresdegirona.cat/girones/sant_gregori.htm
