PADRE MANUEL CAZADOR

Padre Manuel Cazador i López (Torrente de Cinca 1874-Sant Julià de Vilatorta 1956)

El Padre Manuel Cazador i López va néixer a Torrente de Cinca, província d’Osca, el 29 de gener de 1874. Amb una forta vocació religiosa, als 14 anys va ingressar a la Congregación de Hijos de la Sagrada Família, ordre a la que va pertànyer fins a la seva mort. De jove va estudiar agronomia a la Granja Experimental de Barcelona, sota la direcció de l’insigne professor D. Hermenegildo Gorria, experimentat enginyer especialista en obres hidràuliques, preses i ferrocarrils, entre moltes altres especialitats, i que en el congrés científic de París de l’any 1900 va demostrar ser un dels primers experts en hidrologia del món. Posteriorment va estudiar ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on va adquirir una solida formació en diversos camps de la ciència. Finalment va estudiar astronomia a l’Escola Nàutica, sota la direcció del professor Ricardo Giralt. El 10 de juny del 1897 el Padre Cazador va ser destinat al Colegio Granja de hijos huérfanos de Sant Julià de Vilatorta. Amb només 23 anys però amb uns grans coneixements i una gran capacitat pedagògica va començar a exercir de professor. Les seves especialitats eren les ciències físiques i les naturals, així com els idiomes, especialment el francès i l’alemany, llengües que dominava a la perfecció. Després de passar mitja vida a Sant Julià de Vilatorta dedicada a la religió i a la ciència, l’any 1949 va rebre un merescut homenatge amb motiu de les seves noces d’or sacerdotals, coincidint amb els 50 anys de la seva ordenació com a sacerdot. A l’homenatge hi van assistir moltes personalitats com el Bisbe de Vic, el general d’enginyers de 4ª Regió Militar, el comandant en cap del Servei Meteorològic de la 4ª regió i altres personatges rellevants del món de la ciència i de la política. L’homenatge i la presència d’aquestes personalitats dóna una idea de la importància i rellevància del Padre Cazador, com es pot observar a la invitació de l’acte.

EL SEU ENTORN

El Colegio Granja de Huérfanos pobres de Sant Julià de Vilatorta va ser construït l’any 1897 gràcies a la iniciativa de D. Josep Puig i Cunyer. La institució, d’estil modernista, va ser concebut com un centre dedicat a la formació i educació de nens orfes i sense recursos econòmics. Amb aquest objectiu es va encarregar la direcció de l’escola a la Congregación de Hijos de la Sagrada Família, que se’n va fer càrrec abnegadament fins a principis dels anys 90. El col•legi va viure anys de penúries i de gran dificultat i només el treball personal dels seus membresel va fer tirar endavant perquè la institució pogués complir l’objectiu de donar formació i educació a nens, que sense aquesta obra social no haurien tingut cap possibilitat de rebre-la.

El fet de disposar de les seves pròpies collites i camps de conreu va permetre al Padre Cazador poder experimentar amb noves varietats de cereals i plantes que, un cop introduïdes en els conreus de la comarca, van demostrar una millor adaptació al clima propi de la zona que no pas les varietats que  s’utilitzaven fins llavors . Un exemple és la famosa patata de Burgos que avui encara es consumeix. També va desenvolupar diversos tipus de fertilitzants que van contribuir molt a l’economia rural de la zona amb els camps molt empobrits per l’ús exhaustiu al que eren sotmesos. També va col•laborar a introduir la gallina d’El Prat a la comarca, millorant les incubadores, reduint costos i augmentant la productivitat. Les seves aportacions a l’agricultura i a altres aspectes de la vida rural, fruit dels seus estudis i investigacions, van ser fonamentals pel posterior desenvolupament del col•legi, de la comarca d’Osona en general i de Sant Julià de Vilatorta en particular, com una zona de gran riquesa agrícola i ramadera que avui encara perdura.

L’OBSERVATORI

El Padre Manuel Cazador va fundar l’observatori meteorològic poc desprès de la seva arribada al col•legi l’any 1897. Al principi era un observatori humil, amb mes vocació que mitjans, però a partir de l’any 1901 va comptar amb la inestimable ajuda del germà Bernat Maria Serra, primer com a alumne i desprès com a religiós i professor, que el va ajudar en la seva tasca científica i que va ser una peça fonamental en el dia a dia de l’observatori. Amb el pas dels anys, i amb la ajuda de col•laboradors i amics, l’observatori va anar aconseguint un equipament de gran qualitat i precisió. En aquells temps aquests instruments només es produïen a França, concretament a París, o a Alemanya, fet que feia especialment complicat i cares les gestions per aconseguir tot aquest instrumental. L’equipament era comparable en qualitat i quantitat al que utilitzaven els grans observatoris de l’època i fins i tot hi havia aparells molt excepcionals. Per exemple, l’observatori de Sant Julià comptava amb uns receptors de ràdio, en gran part construïts per ell i que alimentava amb bateries de construcció casolanes, que servien per rebre els senyals horaris que es radiaven des de la torre Eiffel de París. El valor del treball i la importància de l’observatori de Sant Julià de Vilatorta eren de molta rellevància. Prova d’això és que durant la Guerra Civil espanyola, tot el material va quedar requisat per l’exèrcit tal com es reflecteix en aquest document per satisfer “les necessitats informatives” del Servicio Meteorológico Central annex a l’Agrupación de Ejercitos de la Zona Oriental així com de la Escuela de Meteorologia. Finalment, tot el material es va quedar a l’observatori fins a dia d’avui. Les observacions meteorològiques es feien dins d’una àrea de terreny tancat al costat est del col•legi. Un cop recollides les dades es portaven al despatx situat a la torre del col•legi, on es processaven i es feien els corresponents càlculs i resums que se’n derivaven. A la fotografia (datada l’any 1915), es pot veure la gàbia meteorològica i alguns dels instruments utilitzats pel Padre Cazador, fins i tot un nefoscopi de Besson, aparell que servia per conèixer la direcció dels núvols. Aquest instrument era un pal molt alt amb forma de rasclet a la part superior que ajudava a orientar-se envers els núvols i que també servia per seguir la seva direcció. En les observacions l’ajudaven sobretot el germà Bernat Maria Serra així com també un extens torn rotatiu d’alumnes que l’ajudaven en les tasques fora del seu horari escolar. Alguns d’aquests antics alumnes encara recorden el seu pas per l’observatori meteorològic i en la seva gran majoria formen part de l’Agrupació d’Antics Alumnes que a dia d’avui encara visiten cada any l’escola i col•laboren en nombroses activitats. El Padre Cazador va col•laborar en importants treballs d’estudi meteorològic amb reconeguts científics de l’època, com el Dr. Eduard Fontserè de l’observatori Fabra o l’astrònom vigatà D. Josep Pratdesaba i Portabella, contribuint, per exemple, al descobriment del fenomen de la inversió tèrmica. La base d’aquest descobriment va ser, com sempre va reconèixer el propi doctor Fontseré, el meticulós treball d’observació dut a terme pel Sr. Pratdesaba i pel Padre Cazador, que per a la ocasió va instal•lar diferents punts d’observació situats a diverses altituds de la comarca i que va recórrer a diari durant tres anys per poder fer les mesures corresponents.

HORARI DEL PADRE CAZADOR

-04:30 a 06:00 Llevar-se i meditar. -06:00-a 07:00 Prec del Breviari i Santa Missa. -07:00 a 07:30 Acaba el prec i preparació de les bateries per a la recepció dels Meteos. -07:30 a 07:45 Esmorzar. -07:45 a 09:00 Observació general. Treballs d’oficina de l’Observatori que comprenen càlculs, reduccions i preparació dels informes per a Madrid, Barcelona, etc. -09:00 a 09:30 Recepció del radiograma meteorològic espanyol i els senyals horaris de París. -09:30 a 10:00 Minuts de descans. -10:00 a 12:00 Treballs de laboratori i de tot el que es presenta sense hora fixa. -12:00 a 14:30 Lletanies, dinar, observació de les 13 hores i descans. -14:30 a 15:00 Neteja personal i prec de visperes. -15:00 a 16:30 Classe que avarca a tots els alumnes de la secció superior i comprèn dos cursos de francès i un o dos de ciències físiques i naturals. -16:30 a 18:30 Observacions del Puigsech que serveix també de passeig i lectura del diari. -18:30 a 20:00 Actiu. -20:00 a 22:00 Rosari, lectura, sopar, repòs, etc. Ocupacions sense hora fixa: Càrrega i descàrrega del gasòmetre. Preparació de cartolines per a l’heliògraf i l’anemògraf. Reparació, conservació i vigilància dels enregistradors de l’observatori, etc. Especials: Sessió de ràdio. Concert i passis de vistes fixes els dissabtes. Sessions extraordinàries a les festes principals. Preparació, il·luminació i muntatge dels centenars de vistes que formen l’ampli estoc de vistes fixes.

Amb motiu de l’eclipsi total de sol del 30 d’agost del 1905, el pare jesuïta Ricard Cirera, fundador i primer director de l’Observatori de l’Ebre de Tortosa, va dir d’ell: “Entre les observacions rebudes del lloc on l’eclipsi de sol no fou total, cal destacar les del padre Cazador O.S.F. del Col•legi de Sant Julià de Vilatorta (longitud est de Greenwich, 0 hores 9 minuts, 16,2 segons; latitud nord 41º 55’ 41” 5. Altura sobre el nivell del mar 598 metres). L’esmentat pare posseeix al col•legi un important observatori meteorològic permanent que varem tenir el gust de visitar fa alguns anys i poguérem apreciar la cura i dedicació amb que el pare Cazador verifica les seves observacions astronòmiques. La corba feta amb dades actinomètriques que tenim a la vista s’assembla molt a l’obtinguda al nostre observatori de l’Ebre. El termòmetre baixà a l’ombra uns 4º, una mica més que a Tortosa, potser per estar situat en un punt elevat. Les observacions estan molt ben presentades i ens permet estudiar-les i comparar-les amb les nostres. És per això que estem agraïts d’una manera especial al pare Cazador”         El padre Manuel Cazador va morir el 17 de febrer del 1956 al mateix col•legi del Roser, indret on va passar gairebé tota la seva vida. Les seves restes mortals descansen al cementiri de Sant Julià de Vilatorta, juntament amb la d’altres religiosos de la Congregació. Al any 1994,  el poble de Sant Julià l’hi va dedicar el nom d’un carrer així com un monument que reprodueix el rellotge de sol esfèric que ell mateix va dissenyar. El rellotge original encara es conserva als jardins del col•legi del Roser.

70th anniversary of the D-Day landings and the role of the Met Office

The Met Office played a crucial role in the timing of Operation Neptune, which saw troops and equipment cross the English Channel for Operation Overlord and the D-Day landings in Normandy.

enllaç al web del Met Office

El día D: La predicción más importante de la historia

Temperatures de Juny

Ahir i avui important pujada de les temperatures, ara mateix a Vilatorta 26,6º

En aquesta taula podeum veure com ha evolucionat la temperatura: Dades del 6 de juny 2014

i les temperatures mensuals del que portem de 2014

MeteoVilatorta estrena seu

MeteoVilatorta estrena nova seu al punt d'Informació del Parc de les Set Fonts

Meteovilatorta implanta el seu sistema de gestió de dades a l’observatori de Tona

NOTA INFORMATIVA

Meteovilatorta implanta el seu sistema de gestió de dades a l’observatori de Tona

En el marc del conveni de col•laboració entre Aemet i Meteovilatorta, el nostre observatori serà l’encarregat d’implantar el seu sistema propi de gestió de dades a l’observatori de Tona (0341 i XOM 0100). L’objectiu d’aquesta acció és dotar aquesta estació amb un sistema més modern i efectiu que gestioni les dades i registres diaris.

L’observatori meteorològic de Tona disposa d’un datalogger CR800 de la marca Campbell Scientifics, gestionat per Loggernet, i també compta amb un conjunt de sensors de qualitat ben situats en un tancat dins del jardí de l’IES Tona. Properament, es procediran a efectuar petites reformes per adequar l’estació als requeriments tècnics sol•licitats per l’Agencia Estatal de Meteorologia.

En una primera fase s’implantarà el sistema que ha de permetre generar i enviar els arxius de dades que requereix AEMET de manera totalment automàtica i amb la periodicitat necessària. El sistema ha estat seleccionat per la seva eficàcia i funcionalitat en la gestió de les dades de les estacions Campbell i és el mateix que funciona amb gran èxit des de fa temps al nostre observatori meteorològic de Sant Julià de Vilatorta. Segons les previsions de l’equip de treball de Meteovilatorta, s’espera que el sistema pugui entrar en funcionament poc temps després de Setmana Santa.

I JORNADES DEL AERÒDROM VILATORTA

Des de Meteovilatorta, entitat de Sant Julià de Vilatorta i dedicada a promoure activitats científiques i culturals, ens plau convidar-vos a les I Jornades de l’Aeròdrom de Vilatorta.

Situat a la comarca d’Osona, entre els municipis de Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, l’Aeròdrom de Vilatorta neix el juny del 1938 i esdevé un testimoni privilegiat dels esforços del govern republicà per crear una xarxa d’estructures de defensa prou sòlida com per contrarestar els atacs franquistes que, a partir del 1937, castiguen amb duresa els principals nuclis de població civil catalans. Amb l’objectiu de facilitar el muntatge de petits caça-bombarders, l’Aeròdrom de Vilatorta entra en funcionament com una estructura de guerra clau per intentar frenar l’última ofensiva de les tropes nacionals sobre Catalunya.

Actualment, les restes de l'antic Aeròdrom de Vilatorta formen part d’una ruta perfectament senyalitzada, amb un total de 13 refugis escampats per tot el perímetre del camp i esdevenint una ruta d’allò més recomanable per entendre el desenvolupament de la Guerra Civil.

Amb l’objectiu de donar a conèixer el nostre patrimoni històric, a més de fomentar la reconciliació amb un passat oblidat, Meteovilatorta impulsa la primera edició de les Jornades de l’Aeròdrom de Vilatorta, en el marc de les quals s’ofereix un programa d’actes dedicat a ampliar coneixements històrics i buscar llaços de complicitat amb el nostre passat més recent, tot gaudint d’un entorn natural privilegiat.
I JORNADAS DEL AERÒDROMO VILATORTA

Meteovilatorta, entidad de Sant Julià de Vilatorta (Barcelona) y dedicada a promover actividades científicas y culturales, les invita a las I Jornades de l'Aeròdrom  Vilatorta.

Situado en la comarca de Osona, entre los municipios de Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes y Santa Eugenia de Berga, el Aeròdrom  Vilatorta nace en junio de 1938 y se convierte en un testigo privilegiado de los esfuerzos del gobierno republicano para crear una red de estructuras de defensa lo suficientemente sólida como para contrarrestar los ataques franquistas que, a partir de 1937, castigan con dureza a los principales núcleos de la población civil catalana. Con el objetivo de facilitar el montaje de pequeños cazabombarderos, el Aeròdrom de Vilatorta entra en funcionamiento como una estructura de guerra clave para intentar frenar la última ofensiva de las tropas nacionales sobre Cataluña.

Actualmente, los restos del antiguo Aeròdrom de Vilatorta forman parte de una ruta perfectamente señalizada, con un total de 13 refugios repartidos por todo el perímetro del campo y convirtiéndose en una ruta de lo más recomendable para entender el desarrollo de la Guerra Civil. 

Con el objetivo de dar a conocer nuestro patrimonio histórico, además de fomentar la reconciliación con un pasado olvidado, Meteovilatorta impulsa la primera edición de las jornadas del Aeròdrom de Vilatorta, en el marco de las cuales se ofrece un programa de actos dedicado a ampliar conocimientos históricos  buscando lazos de complicidad con nuestro pasado más reciente al mismo tiempo que se ofrece la posibilidad de disfrutar de un entorno natural privilegiado .

 Visita del TN de TV3 al Aeròdrom Vilatorta amb els nens de l'escola Bellpuig

L'Aeròdrom Vilatorta al Espai Terra de TV3

Restauració del penell de SANTA MARGARITA

Aquest febrer, Meteovilatorta ha iniciat el procés de restauració del penell de Santa Margarita, gràcies a l’acord de col·laboració entre la família Pascual i la nostra entitat, i que permetrà recuperar un instrument meteorològic de gran valor històric per a la nostra població. El penell, que des de fa molts anys és al castell, primer estava situat al terrat de la torre i, posteriorment, es va ubicar als jardins del davant de la casa. L’aparell, amb més de 110 anys d’antiguitat, està molt deteriorat pel pas dels anys i les inclemències meteorològiques tant presents de la nostra comarca. L’equip de Meteovilatorta està implicat a fons en aquest projecte i per aquest motiu ha elaborat un pla de treball específic i molt metòdic per recuperar una peça molt identificativa de Santa Margarita, utilitzant els instruments i els productes més adients per a la seva restauració.

La primera part del procés ha estat treure’l, amb molta cura, del seu emplaçament actual al jardí de la finca. Seguidament es procedirà a fer una neteja a fons per veure el seu estat real, valorant totes les zones que conformen el penell i identificant els punts més malmesos. Tot seguit es farà una neteja de l’òxid, molt present en l’aparell, i es procedirà a recuperar la mobilitat i la funcionalitat de totes les seves parts. La darrera fase serà pintar el penell amb un pintura adient d’exterior que permeti que es conservi en les millors condicions possibles. Un cop restaurat, el penell podrà ser exhibit en exposicions de material meteorològic organitzades per Meteovilatorta, en base a aquest acord de col·laboració. L’emplaçament natural del penell hauria de tornar a ser el terrat de la torre de Santa Margarita.

Meteovilatorta valora molt positivament aquest acord de col·laboració amb la família Pascual de Santa Margarita, que ben segur, obrirà nous projectes futurs permetent treballar plegats en àmbits diversos com la meteorologia o el modernisme, entre d’altres.
Properament anirem publicant fotos del procés de restauració i del resultat final.

Santa Margarita és una extraordinària edificació modernista construïda l’any 1895 per l’arquitecte Enric Sagnier. Aquest edifici espectacular està situat entre Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes i està envoltat de grans jardins. La família Pascual és la propietària de la finca, que l’ha conservat en perfecte estat fins als nostres dies. Actualment s’utilitza el castell com a espai per a tota mena celebracions i banquets.

Santa Margarita                                                                                                                                   Espai Vilatorta

-------------------------------------------------------------------------------

CRONOLOGIA DE LA RESTAURACIÓ-1ª Fase

 

12 de Juny 2014

El penell de Santa Margarita es actualment a les instal·lacions de la empresa  SORREJATS HURACÀ SL al polígon industrial de  Santa Eugènia de Berga.

Aquesta empresa especialitzada  amb amplia experiència  en processos de neteja de superfícies, construcció i restauració,  serà la encarregada de netejar la superfície del instrument del rovell acumulat amb el pas dels anys i deixar una superfície neta i a punt de rebre el procés de pintura.

http://www.sorrejatshuraca.com/cat/index.htm


18 de Juny 2014

En aquestes fotos es pot veure el procés de neteja per projecció de sorra abrasiva a alta pressió. Aquest sistema permet una rapida neteja de tots els racons de la peça , i deixa la superfície a punt per el procés de pintura.

El resultat final, el penell totalment net de rovell i pintura. 

26 de juny 2014

Aquest es el moment en que el nostre penell centenari  ja ben net, abandona les instal·lacions de Huracà dintre del remolc.

________________________________________

CRONOLOGIA DE LA RESTAURACIÓ-2ª Fase